Ja a la quarantena, la senyoreta Buncle s’ha quedat sense estalvis i ha de trobar urgentment una solució. I se li acut que podria escriure una novel·la (com si amb una novel·la un pogués guanyar diners!). O potser podria criar gallines, encara que amb tanta ploma no sembla que aixó sigui una feina gaire polida. Així que acaba triant la novel·la. I resulta que hi té traÇa, peró li falta imaginació. I escriu sobre el que coneix: els seus veïns, peró perqué no es noti tant té la precaució de canviar-los el nom i signar la novel·la amb un pseudónim, per si de cas... Encara que és tan improbable que ningú del poble arribi a llegir el seu llibre!
