Pound va voler construir un poema èpic que no es limités a un sol poble i llengua, sinó a la humanitat en el seu conjunt. Es tracta d'una epopeia sense argument, que parteix d'associacions, lectures, records i es presenta en un llenguatge àgil, polifacètic i poliglot que intenta seguir el ritme amb què neixen i passen els pensaments per la ment. Un flux simfònic incessant, la polifonia universal de la veu d'un sol home.
